En aquesta exposició Carmen Marcos sintetitza els tres vectors que han fet avançar i afinar el seu donar sentit al seu treball i a la seva vida: una necessitat de compartir amb els altres allò que es posseeix d'una manera singular. L'heterodòxia necessària com per a tenint la capacitat d'una profunditat rigorosa, anar a l'essència d'aquest rigor per a mostrar-se pròxima, amb un llenguatge pròxim, fugint de tots aquells “palabros” no-significants tan corrents en l'espai artístic i que únicament serveixen perquè els que no tenen res a dir sembli que diuen alguna cosa. El tercer vector és l'amor per la pintura que es correspon al seu amor per la vida.

Carmen Marcos presenta 365 treballs realitzats en aquarel·la, un per dia, tot un any. Són una part de les aquarel·les –a més al temps, ha continuat treballant en quadres a l'oli de diferent format- que realitza diàriament des que es va traslladar de Barcelona al seu Jumella natal i que envia diàriament a uns quants amics i amigues. Són treballs de “línia solta”, on la línia i el color es busquen i se separen, es troben i s'estranyen en total llibertat, com en el joc de seducció que proposava el llibre “De l’encís i l’estranyesa”. En el fons de la qüestió sempre batega allò que singularitza el treball de Carmen i que ho fa especial: l'amor per la pintura i l'amor per allò que pinta. Carmen Marcos no pot pintar alguna cosa que no estimi, és la seva manera de fer-ho seu i és la seva manera de compartir-ho amb nosaltres, ja sigui unes flors, un paisatge, unes fruites o unes persones.

​​​​​

“BODY FÙRIA. Mini festival de performances”