Dos artistes junts i regirats, rebregats. Dues ànimes de càntir aplegades per intentar rescatar la primera mirada de la humanitat.
Som el que mirem, i mirem el que som.
La nostra llibertat d'acció ens converteix en ànimes en pena (veu grega kallikantzaro).
La nostra innocència ens condemna a la burla.
Com tots els exploradors de llocs verges, realitzem els preparatius excitats i triem tot allò que necessitarem en l'aventura d'explorar l'ànima humana, farcint la bodegues i les santabàrbares dels nostres vaixelles.
Els dos treballem amb material extret de l'ànima del planeta.
Un ho fa amb el fang, matèria primera mítica per a la creació, tant d'homes com de monstres. Un fang germinal que és mescla lenta de les sorres de tots els deserts i les aigües de tots els diluvis.
L'altre ho fa amb el polièster obscur de les radiografies, que té el seu origen en petrolis antediluvians, i que serveixen per intentar albirar les estranyes entranyes dels homes i de les màquines.
Ajuntarem les amures de les nostres naus mentals, deixant espai per anar carregant tot allò que trobem durant aquest inquietant i suggeridor viatge.
Som ximples i buits, però cantem mentre caminem.
Xiularem, perquè els vent ens ensenyi el camí.