Més enllà de les particularitats de les experiències viscudes per cadascuna i cadascú; més enllà de les paraules que aquests dies han intentat copsar l’excepcionalitat d’aquesta primavera, també ha sorgit una solidaritat de veus en detalls que hem compartit. Aquest ha estat el nucli del treball en el qual han aprofundit aquestes setmanes els artistes del TPK, i que ha transformat el Solstici d’enguany.

De la materialitat implacable de les experiències d'aquestes setmanes, embolcallada en els silencis dels nostres espais interiors, ha sorgit una mateixa necessitat de creació que ens parla del valor de la cultura i de l'art en situacions límits; una necessitat de creació humil en el seu gest i austera en els seus mitjans, però que ens apropa a la veritat pròpia que sorgeix de la supervivència de l’ànima.

Celebrem aquest nou SOLSTICI, especialment emotiu i dedicat a les amigues i amics que no poden compartir-ho aquest any amb nosaltres. Davant les circumstàncies no farem inauguració, i per aquesta raó demanem la mateixa prudència que totes i tots estem intentant incorporar a les nostres vides: malhauradament aquest any no podem aplegar-nos multitudinàriament com acostuma a passar el dia d'apertura. Així que us convidem a fer la visita esglaonadament i a compartir-ho amb nosaltres a través d'altres mitjan i xarxes socials.