top of page

Periferia

Des del Fotolab i amb el focus posat a la ciutat d'Hospitalet, com a eix vertebrador dels projectes d'enguany, proposem un primer acostament a aquest tema, posant la nostra mirada en la perifèria. Parlarem de perifèria per a referir-nos no sols a la perifèria, en sentit estricte, sinó a tots els espais que adquireixen o conserven característiques pròpies de laperifèria encara que no es corresponguin geogràficament amb aquest lloc.

 

En el grup de fotografia vam estar reflexionant i debatent algunes idees o concepcions que sovint associem a la idea de "perifèria" urbana i quevan més enllà del sentit literal i de l'origen del terme. Aquest serà el primer fil del qual tirarem per a abordar el tema.

Resum d'aquestes reflexions i preguntes:

 

1. Els espais perifèrics són més anàrquics en el seu disseny i funcions, menysnormatius i definits.

 

2. Els barris perifèrics solen vincular-se amb les classes obreres, quetradicionalment no tenien accés a viure en el centre de les ciutats. Fins i tot a vegadesaquests barris es construïen expressament per als treballadors d'unafàbrica o d'una zona industrial en concret. En moltes ocasions són barrismarginals, amb grans cotes de pobresa i a vegades associats a una certaperillositat.Si bé aquests termes es poden invertir, i barris que ocupen zones en el centrede les ciutats, tenen aquestes característiques i a l'inrevés; zones en la perifèriageogràfica són súper exclusives i només accessibles a gent molt rica. En general per part del poder econòmic i institucional hi ha una obstinació perconquistar el centre de la ciutat i les zones amb millors infraestructures oestratègicament situades, on prevalen els interessos econòmics sobre la vidade les persones que viuen en aquests barris. (Pensem en el barri del Raval a Barcelona, per citar un exemple pròxim, o la "neteja" en algunes faveles de Rio de Janeiro de cara als jocs olímpics). Termes relativament nouscom a gentrificació o pacificació, tenen a veure amb tots aquests moviments.

 

3. Una altra de les particularitats que millor defineix la perifèria és la seva essènciacanviant, líquida. Són espais que es modifiquen i resignifiquen constantment. S'expandeixen, es fusionen amb altres perifèries, queden engolits per l'urbs osenzillament es destrueixen per a superposar una altra cosa. Això està lligat al seu caràcter fronterer, a la seva condició d'espais de transició: entre la ciutat i el camp, entre dues poblacions contigües (com en cas d'Hospitalet),l'industrial i l'urbà, etc.

 

4. Aquesta espècie de "terra de ningú" que poden ser aquests espais ens porta ainterrogar-nos per la seva identitat.Identitat híbrida, fluida, en construcció? Una identitat poc definida,desarrelada? Sovint conviuen funcions diferents en aquests llocs, o no tenen una funcióclara; són espais que estan esperant per a complir algun propòsit. Tal vegada es converteixen en una carretera de circumval·lació, en noves construccions o en uncentre comercial...

 

5. Amb freqüència trobem grans nusos de comunicació en les perifèries,polígons industrials, ciutats dormitori, centres comercials, o simplement terrenys erms, els descampats, objecte de desig de l'explosió immobiliàriaque sovint deixa edificis i altres infraestructures a mitjà construir. Obres no acabades, ni tan sols estrenades, però que ja són una ruïna.

 

6. Algunes d'aquestes particularitats tenen com a conseqüència que hi hagi escassaactivitat i presència humana en aquestes àrees (o que aquesta es restringeixi a uns dies ihores concretes). Això tenyeix el paisatge d'una certa melancolia de l'absència, d'una certa desolació que hotransforma en un paisatge amb un cert aire distòpic.

 

7. Tot això fa que siguin espais mal·leables, oberts a la reinterpretació, a la creativitat, espais carregats de potencial i que es reinventen a si mateixos. Moltes vegades les manifestacions artístiques i culturals que tenen lloc en laperifèria són expressions fora de l'institucional o fins i tot il·legals: raves, grafiti,street art, etc. Aquestes són algunes de les qüestions que plantegem en el grup, a les quals sesumaran totes les vostres noves aportacions. Pot ser un punt de partida per a aquesta recerca en la qual usarem la fotografia com a eina per aaprofundir i plantejar noves preguntes.

 

Com és la perifèria d'Hospitalet?

Qui l'habita?

Veus a Hospitalet alguna d'aquestes característiques?

Quines són les singularitats dels espais perifèrics a Hospitalet?

Què està succeint ara en la perifèria d'Hospitalet, quins moviments detectem?

Horari:

27 de Setembre del 2023

De 18h a 21h

Preu:

- Inclós en la quota mensual per artistes residents i alumnes del TPK

- Per a participants externs a Fotolab el laboratori té un cost de 25€ (sortida + trobada teòrica posterior amb revisió de les fotografies)

Patricia Chomón

Patricia Chomón.jpeg

És fotògrafa i professora de fotografia al TPK Art i Pensament Contemporani des de l'any 2011. Es va graduar a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i ha continuat complementant la seva formació, realitzant tallers amb alguns fotògrafs destacats del panorama fotogràfic actual (Matías Costa, David Jiménez, Juanan Requena, Enric Montes, Alex Llovet, ...). Prèviament, es va llicenciar en Filologia Portuguesa.

Aquesta base lingüística i literària de la seva formació ha estat clau en la seva manera d'entendre la fotografia; l'interessa explorar les relacions i interaccions entre les imatges per a construir textos visuals i com en aquestes interaccions sorgeixen nous significats i matisos. Concep el seu treball com un procés obert i en constant canvi.

www.patriciachomon.com

Logo instagram.png

Projecte Fotolab

Fotolab és un laboratori teoricopràctic obert al ciutadà i que se centra en proporcionar als assistents les eines i metodologies de la fotografia per a la construcció d'un projecte personal, el seu desenvolupament i la presentació d'aquest.

bottom of page