En el món de la xarxa, el concepte web 2.0 fa referència a l’aparició d’entorns col·laboratius de treball i de compartició d’informació, de xarxes socials que permeten a l’usuari adaptar l’entorn per a interactuar amb més comoditat i eficiència amb d’altres usuaris. La importància d’aquest fet va molt més enllà de la creació de nous suports culturals que obliguin a la indústria cultural a redefinir el producte. Al menys de moment, i per només segona vegada en la història de l’art, es poden compartir continguts i crear-ne de nous lliurement, d’una manera transversal, i a l’ampar de contractes i normatives desenvolupats de manera lliure i gratuïta per part d’advocats que també han volgut sortir del sistema.  L’art és legalment lliure, diguem-ho fluixet, però emmirallant-nos en els pioners de la llibertat artística social i multidisciplinar: Peter Brook, Pina Bausch, Joseph Beuys, Heinrich Böll, Samuel Beckett… L’art és legalment lliure, però això només és un pròleg a una lluita que s’anuncia ja descaradament del poder econòmic contra tothom. L’existència d’un entorn físic o virtual on sigui possible la col·laboració fora de les normes del sistema és fonamental en un moment en el que silenciosament es van definint els bàndols i les traïdories. El concepte Creació 2.0 vol recollir aquesta idea d’inclusió col·laborativa, de transversalitat de materies, artistes, espais i disciplines en interés d’una investigació fonamentada de l’actualitat del pensament contemporani, on art i societat siguin els eixos fonamentals del discurs, i l’activitat artística resulti, com a poc, un arma defensiva.

 

Solstici010: creació 2.0